18-04-2010
La ruta de l'exili

"Les poblacions de banda i banda de l'Albera constituïren l'escenari privilegiat de l'etapa final de la Guerra Civil del 1936-39 a Catalunya i de l'etapa inicial de l'exili republicà subsegüent; és a dir, d'allò que popularment coneixem com la retirada o la reculada del 1939.

Efectivament, Figueres i la zona més septentrional de l'Alt Empordà es convertí a finals de gener del 39 en la veritable capital de tres governs: el català, l'espanyol i el basc. I com a tal fou severament castigada per l'aviació franquista, fins al punt que la capital empordanesa esdevingué la Gernika catalana. A l'altre costat de la ratlla, el Vallespir, el Rosselló i tota la Catalunya del Nord es convertiren tot seguit, en el refugi primer d'una massa de fugitius que s'acostava al mig milió. Fou en aquests territoris nordcatalans d'administració francesa on s'organitzaren els primers camps de concentració, en els quals van ser reclosos la majoria dels refugiats i on molts d'ells, milers, hi trobaren la mort. (text: Enric Pujol. Revista Alberes)."

El passat 18 d'abril vam voler reproduir un fragment del camí recorregut per aquesta allau d'exiliats. Vam iniciar la ruta a La Vajol, al monument a l'Exili, un dels molts monuments i plaques que hi ha a la zona i que ens van anar recordant els fets esdevinguts en aquestes terres. Vam visitar la Mina Canta o Mina d'en Negrín, on es va guardar el tresor de la República i que actualment amaga llegendes sobre lingots d'or. També vam pujar al coll de Lli per travessar la frontera cap al poble francés de Les Illes. En aquest lloc hi ha l'Hostal dels trabucaires, on diu la història que el president Companys, s'hi va menjar una truita que no va pagar i que encara es deu. Una part del grup es va animar a pujar al Catell de Cabrera, des del qual la s'hi albirava una gran vista de l'Alt Empordà. La resta del grup van fer una parada al Bar Ca la Conxita i vam poder parlar amb alguns veïns de la Vajol, grans coneixedors de la seva història. L'Eva Guillén va ser la nostra guia particular, i agraïm molt la seva voluntat i dedicació.

 

<<-- Tornar

©2009 Amics de l'Entorn